Una experiència Fantàstica
Diuen que al poble medieval de Vulpellac, la nit del 3 de juny, es reuniran les criatures fantàstiques de Catalunya. Un fenomen únic que només passa un cop cada 100 anys.
Són esquius, però si esteu atents veureu éssers màgics com la Tinyosa, els Nyítols o la Dona d’Aigua.
FANTASTICAT és un recorregut immersiu on hi trobareu aquest seguit de criatures màgiques representades de la mà de reconeguts artistes visuals que, mitjançant la tecnologia aplicada, faran de l’experiència un esdeveniment inoblidable per a grans i petits.
HISTÒRIA
Com somien els catalans?
Quin és el seu imaginari col·lectiu?
El patrimoni intangible de fantasies,
il·lusions i veritats ancestrals ocultes?
Les llegendes, faules, rondalles, contes, cançons populars ens en parlen.
Dins d’aquest bagatge transmès oralment fins fa ben poc hi ha uns protagonistes espectaculars no prou coneguts ni celebrats: les criatures fantàstiques. Altres cultures, com la celta, la basca, l’escandinava, les tenen catalogades i, ben sovint, millor divulgades, lúdica i culturalment. Tanmateix, la tradició no sempre camina ben compassada cap al present. Altres pobles han actualitzat el seu cabal imaginatiu popular amb les bubotes del Halloween, el monstre del Llac Ness, el Big Foot de les Rocalloses, el Ieti de l’Himàlaia, amb bruixes pertorbadores i altres personatges qui sap si reals o fantàstics.
Els catalans també disposem dels nostres ietis, monstres pantanosos, bruixes sàvies o menja criatures, i molts altres éssers benèvols o inquietants que es poden rastrejar comarca a comarca. Com els Simiots, big foots pirinencs que perviuen entre el Vallespir i la Garrotxa. La Cuca fera, monstre que embarrancà al delta de l’Ebre. O el drac de Banyoles, que s’amaga a les anfractuositats i coves subterrànies de l’estany.
No cal dir que les criatures esmentades només són una mostra del cabal imaginatiu del país. Les formoses dones d’aigua que fan bugades màgiques. Els ogres, com la Simanya, el Carmençó o el Pardinot, que viuen en avencs i cabanes abandonades. Les dones-peix de les illes Medes. Pors atàviques, com el Papu, que aguaita rere les portes disfressat d’espantaocells. Els Gambutzins, manifestacions arrauxades del vent. O el Nyitols, criatures diminutes que es fiquen per les orelles i es mengen la memòria de la gent. L’Home d’Escorça i la Molsosa, entitats que guarden els boscos. La pertorbadora Pesanta, que s’asseu sobre els pits dels qui dormen per fer-los venir malsons…