Olga Solà i Viñas
Co-crea i participa de diverses formacions artístiques com són “Parinama” (2009-2012) un duet de veu i moviment guardonat amb residències artístiques, “El Born Sona” (2010-2011) un equip dedicat a la mostra del paisatge sonor de Barcelona, “Namaskar” (2011-2014) un grup de cant vèdic amb un primer disc editat, “Luthiers Drapaires” (2009-2018) un col·lectiu de recerca sobre reciclatge creatiu de deixalles tecnològiques, guardonat amb la Beca Girona, el CoNCA del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, i l’AGITA de Figueres.
El 2014 empren amb el seu company Oriol Terrats l’estudi de disseny gràfic “Tònic | Art i Comunicació” al mateix temps que s’associen amb l’escultor Guillermo Basagoiti i creen l'”Espai Tònic“, un projecte artístic centrat a promoure i difondre l’art contemporani al territori per on al llarg dels darrers deu anys hi han passat vora una vuitantena d’artistes de diferents modalitats.
A principis del 2020, en aquest mateix espai, es restaura les golfes i hi instal·la “O Tèxtil“, un atelier de creació i experimentació tèxtil des d’on està produint La Tinyosa.
Psicòloga clínica, va fer els cursos troncals a la Llotja d’Arts i Oficis al mateix temps que es titulava en capitania de iot, àmbit al qual s’hi va dedicar professionalment durant deu anys i que la va portar a viatjar, desenvolupar d’enginy i viure infinitat d’aventures. Arran de passar alguns hiverns al continent sud-asiàtic començà a estudiar música clàssica del nord de l’Índia i llengua sànscrita, coneixement que continua estudiant, tradueix i recentment ensenya com a freelance.
La Tinyosa
La tinyosa primer em va entrar visualment. La seva imatge de figura esvaïda i emblanquinada perfectament il·lustrada per Maria Padilla em va remetre als flocs informes de la llana cardada abans de ser filada, material local amb el qual darrerament experimento. A escala conceptual em va atraure la dualitat de la seva presència, un personatge femení que provoca calfreds però que, com molt bé descriu Joan de Déu, els poetes saben que tot això són xerrameques. La boira és un vel de fades. Un encantament de muntanyes. I si algú es perd a dintre, el porta per camins ocults fins a paradisos de la natura no embrutats per l’espècie humana. Aquest doble estat de l’ésser, que pot amagar un paradís ocult per aquell qui s’atreveix a somiar, em sembla genial i molt encoratjador.
– De petit t’havia inspirat alguna criatura fantàstica?
Doncs verdaderament he de dir que sí. Criada sense televisió, el meu imaginari infantil va ser nodrit arran de la lectura incessant dels contes dels Germans Grimm il·lustrats per Maria Pasqual. Llegendes, moralines i folklores algunes d’elles probablement amb arrels ancestrals on tot un elenc d’éssers possibles eren imaginats tant per a donar sentit a les causes de la natura com per entendre, justificar i amonestar l’inconscient humà.
– Tècniques utilitzades
La proposta d’imaginar i crear éssers tradicionals de la llegenda catalana incloent-hi tecnologia m’ha semblat un repte interessant. He decidit representar el vel de la Tinyosa mitjançant una malla de 4 x 6 m revestida de flocs de llana cardada, estirada i esfilagarsada fins a obtenir la transparència i textura contagiosa de les fumerades i vapors enclotats d’on sorgeix aquesta criatura. La mirada gèlida d’aquest ésser femení està representada per prims filaments blavosos de fibra òptica que s’escampen i teixeixen a través de tot el vel fins anar a parar a un cor dins un cub gelat, que s’anirà desfent a poc a poc al llarg de la vetllada.
